ESFUERZO PERSEVERANTE

                                                Si lo haces, puedes.
                                                Si no lo haces, no puedes.
                                                Cuando dices que no puedes hacer
                                                lo que puede hacerse,
                                                significa que no te has puesto a hacerlo












     Si lo intentas, se puede realizar cualquier cosa.
              He llevado mi vida adelante gracias a estas palabras.
Los pájaros son mis verdaderos maestros,
        al mostrarme que podía escribir usando mi boca.
                 
                Junkyo Oishi






Retales

Pieza realizada con diferentes barros, sin esmaltes, con incrustaciones de cristales y flores de tela






Medidas 1,50 cm de largo por 70 cm de ancho
Reducción 1250ºC

LA BOTIJA










L´ART D´UN RECIPIENT

 Exposició, Centre D´Art taller D´Ivars
alumnes del curs de ceràmica de I´EPA
  



inaguració dissabte 17 a les 20,30h.
visites: del 18 al 30 de març

LES PARTS

La botija consta d´una ansa, d´una boca per a omplir-la i d´un broc (o “pitorro” o “bequelló”) amb el seu foradet per on ix el raig d´aigua en direcció a la boca assedegada. Té panxa i pot ser més o menys panxuda segons la seua cabuda.

USOS I COSTUMS

Es col.locava damunt d´un plat que servia per a retindre l áigua que semava. Se solia vestir amb un drapet o mocadorte brodat, o bé se li tapava la boca amb una ret feta de ganxet perquè no entrara cap intrús.

Per a beure cal alçar-la a pols agafat-la de l´ansa, col.locar-la damunt de la car. Es decanta per afavorir, amb un moviment de monyica, l´eixaida de l´aigua pel “pitorro”.

De la botija es beu “al gall”, es a dir, compassant l´obertura i el tancament de l´espiglotis amb el volum i la velocitat del raig que arriba a la gola des de les altures. Sempre sense tocar amb els llavis.

Aprender a beure a gall era un ritus de pas, de xic/-a fadrinet/-a. “Mamar”, es a dir, beure directament del pitorro, es considerava una autèntica heretgia, només admissible si es tratava de xiquets/-etes que encara no disposaven de prou braó i no havien aprés a beure a gall, o totes dos coses.

El seu orige es remonta a ñes antugues cultures mesopotàmiques on es trobaren restes de formes similars a ñes actuals. Els periode del seu màxim explendor fou l´Edad de Bronze al Mediterrani. La seua decadència s´inicia a la segona meitat del segle XX amb l´aparició dels frigorífics domèstics.

De aqui tartamudeja es diu que “fa botiges”, per analogía segurament amb el soroll de les xanglotades que pega l´aigua en el seu camí des de la botija a l´esòfag del bevedor.





Vint estudiants han fet possible aquesta exposición

MOLTES GRACIES!!!!!!!!!!!


RAKÚ JAPONÉS EN ASTURIAS -Seminario del ceramista Masakazu Kusakabe-



el sensei revisa mi chawan

el sensei pintando mi chawan
chawan pintado por el sensei


 
Soy un bol de té

Solo soy un bol de té, que se usa para beber, pero el Maestro de Té me considera una parte integral de la naturaleza.

El Maestro de Té siempre busca hacer combinaciones sorprendentes conmigo.

El Maestro de Té dice: “Esto es mitate”.

Cuando el Maestro de Té me mece en sus manos soy feliz.

Cuando noto el cálido Té en mi interior me siento colmado de satisfacción.

Cuando el maestro de Té sorbe el té de mis labios es como un abrazo romántico.

Tengo una extensa familia. Mi hermano mayor es fuerte y especial.

Mi hermana pequeña es un adorable tesoro.

Quiero estar a la moda, tener el peso y las proporciones perfectas.

Los maestros de Té me encuentran atractivo porque mis labios son el umbral del mundo y tienen numerosos poderes.

Pueden contener el Té y también dejarlo verter.

El maestro de Té puede disfrutar de mi conversación con solo mover mis labios.

En mi silueta se refleja mi historia, mi melodía y mi ritmo.

El pie es la parte más importante porque todo mi peso descansa en él.

Si mi cuerpo se desplaza tengo que reequilibrar mi pie. La forma y el tamaño de mi pie están directamente relacionados con la forma y el tamaño de mi cuerpo.

Cada cuerpo y cada pie son diferentes.

Mi interior es un ligar muy acogedor. Es el recipiente donde reposa el lago que el té forma.

El recipiente debe acomodar holgadamente el gesto rápido del chasen a batir el Té y, a la vez hacer feliz a la gente que vive en la orilla del lago al contemplar su ejecución.

A medida que envejezco, el Maestro de Té me cuida. En sus manos me hago más viejo y más sabio. Mis reflejos y mi resonancia cambian y se amortiguan.

El maestro de Té conoce todos mis tesoros pero mi ilusión es compartirlo con el mundo.

Masakazu Kusakabe

El taller

"Quan les meves mans traballen el fang, senc els canvis de la terra, els diferents materials. Senc tant la naturalesa com l´esperit. Un ha de convertir la terra en vida, donar-li significat. Amb el treball continuat es descobrix de que esta fet el fang. Veiem sense veure. Es la força instintiva del creador. Si jo senc la matèria, ella em sent. Quan crea, l´home dóna forma a la seva evolució i al seu progrés. El progrés de la humanitat és de les obligacions de l´home."

Kosei Matsui

cuencos en el proceso de secado para bizcochar



VAJILLA POR ENCARGO

Esmalte transparente con celadon y óxido de hierro 1250ºC de reducción.

BANDEJA

Bandeja de Rakú con esmalte transparente 980ºC